Les Amis de Michel MINIUSSI
illustration de Michel MINIUSSI
La Pluma

M’escadoi, quauque temps i a, de trobar ua pluma de veire de d’auts còps, elegantament torcuda e canelada. Me vienó d’ara-avant un plaser d’escriver dab cristal. Me semblè qu’èri tornat a l’estile e aus ans deu joeneir. Un jorn, en genèr darrèr, me la deishei càder deu portapluma. Sai pas qui, en passant, me l’esbrigalhè dab lo talon.

Bernard MANCIET
Miquèu Miniussi (1956-1993) es un escriveire occitan de Provença que sa creacion tant en poesia coma en pròsa es d'un rafinament mai que requist.

Son òbra romanesca evòca, dins un provençau desvirat de totei sei tèmas e emplecs costumièrs, lei passatemps de dandys desobrats de la Còsta, d'aquelei papagais amonedats trevats per l’ànsia dau nonren, mentre que sa poesia nos convida, non sensa malanconiá a partejar lo vam erotic d’un edonisme retrobat.

Son èime curiós, de lònga tiblat devèrs la recerca, s'es estacat ais estudis literaris dei trobadors fin qu'ais escriveires occitans dau temps d'ara.

Aquela coneissença immensa de la literatura li donèt d'ample per se faire una òbra de plena rigor, en mestierau discret de la paraula d'òc.